REPORTATGE ESCRIT
Del porc a l'humà
La recerca biomèdica en xenotrasplantaments porta dècades fent-se, i ara se centra en la compatibilitat entre porcs i humans per la seva semblança genètica
Febrer 22, 2022 / amb Judit Tomás Muñoz
“On està la línia? Quan tu necessites un òrgan per sobreviure, les línies se t'esborren”. La Rosa Grau va rebre un trasplantament de cor el 2013. Ara, nou any més tard, li preguntem si acceptaria un òrgan d'animal, una teràpia que encara queda lluny de ser una realitat dins el sistema de donacions espanyol actual, però que ja s’ha fet fins a tres cops als Estats Units. Ella ho té clar: “Si em trobés en el moment, el meu instint de supervivència acceptaria que em posessin el que fos”.
Els xenotrasplantaments són els trasplantaments d’òrgans entre espècies. Aquesta recerca biomèdica, que porta dècades fent-se, ara se centra en la compatibilitat entre porcs i humans per la seva semblança genètica. Així com s’utilitza aquest animal per a altres usos medicinals —trasplantament de cèl·lules pancreàtiques en pacients diabètics, creació d’empelts de pell en cremades, producció d’heparina o vàlvules cardíaques—, ara també se’n podria fer ús dels seus òrgans per agilitzar les llistes d’espera de trasplantaments.
La falta d’òrgans sans és “un dels problemes mèdics més greus que existeixen”, assenyala l’investigador en biologia sintètica i teràpia gènica Marc Güell. De fet, un 10% dels receptors moren esperant rebre un òrgan, segons dades de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT). “Les llistes d’espera són llarguíssimes. Jo crec que és necessari començar a pensar en altres solucions”, continua. A més, la pandèmia de la Covid-19 l’any 2020 va provocar una baixada en la realització de trasplantaments. Segons l’ONT, aquest fet ha millorat durant el 2021, però encara no s’han arribat als números del 2019, quan es va produir el màxim històric de 5.449 trasplantaments.
.jpg)
Del porc a l’humà
Els òrgans per als xenotrasplantaments no provenen de qualsevol porc. Els anomenats miniature pigs reuneixen unes característiques concretes més semblants a les humanes com, per exemple, un volum més reduït i un pes al voltant dels 70 quilos. Per aconseguir els òrgans òptims, empreses com Revivicor o eGenesis es dediquen a modificar els porcs genèticament. Es tracta de “buscar la millor manera d’humanitzar el porc”, explica Güell, cofundador de la segona.
El 7 de gener de 2022, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Maryland als Estats Units, es va realitzar el primer xenotrasplantament de cor porcí. El receptor va ser David Bennet, un pacient en situació crítica i sense cap altra alternativa de recuperació. Tanmateix, els últims quatre mesos s’han dut a terme dos altres xenotrasplantaments, ambdós de ronyons a pacients en mort cerebral. La comunitat científica mundial encara resta a l’espera dels resultats definitius d’aquests procediments experimentals.
Aquests fets històrics, però, plantegen una sèrie d’incògnites com, per exemple, els possibles problemes econòmics, socioculturals i ètics que poden derivar d’aquesta nova teràpia. “Queda molt camí per recórrer per avaluar l’eficàcia i seguretat d’aquesta mena de trasplantaments”, apunta la directora general de l’ONT, la doctora Beatriz Domínguez-Gil.
Negoci o altruisme?
El director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), el doctor Jaume Tort, pensa que “si es demostra el funcionament dels xenotrasplantaments, hi haurà un negoci clar; una competició entre els grans laboratoris de genètica i d’òrgans modificats”. Per això, Tort qüestiona si els xenotrasplantaments serien sostenibles per als sistemes sanitaris públics, incògnita que també posa sobre la taula Domínguez-Gil. “Segurament, el cost d’aquests procediments serà força elevat”, afegeix la doctora.
Els representants d’ambdues organitzacions preveuen que el que es viurà és una convivència del sistema de trasplantaments convencional i els xenotrasplantaments. “El concepte de trasplantament evolucionarà cap a bé. Els xenotrasplantaments no substituiran els trasplantaments habituals, sinó que vindran a complementar aquest sistema”, assegura Güell. Des d’un punt de vista més personal, la Rosa pensa que “s’haurien de prioritzar els trasplantaments entre humans, perquè aquest procediment aprofita els òrgans d’una persona quan ja és morta”.
Domínguez-Gil observa que el “més complicat és definir quins pacients serien els potencials receptors dels xenotrasplantaments”. Tort s’aventura a dir que “el previsible en els propers anys és que facin alguns xenotrasplantaments amb aquest perfil de malalts que no tenen cap altra alternativa”, tal com es va produir en el cas de Bennet.
Hi ha diferències culturals?
Ara bé, els xenotrasplantaments podrien suposar un problema per a aquelles religions, com el judaisme o l’islam, que no consumeixen porc? “Les diferències culturals amb la donació mateixa ja són enormes”, comenta Jaume Tort, fent referència al cicle Donació d’òrgans, una mirada cultural i religiosa que va realitzar l’OCATT el 2018 que tractava precisament sobre aquesta qüestió.
Marc Güell: “Els xenotrasplantaments no substituiran els trasplantaments habituals, sinó que vindran a complementar aquest sistema”
Jaume Tort (OCATT): “Les diferències culturals amb la donació mateixa ja són enormes”
De fet, en el cas de la religió jueva, els trasplantaments entre humans eren fruit de debat. “Al principi no s’acceptaven perquè eren perillosos, la majoria de persones trasplantades no sobrevivien”, explica el rabí principal de Barcelona, Daniel Askenazi. Més endavant, quan “la ciència va avançar i la tècnica va ser més segura, els rabins legisladors van canviar d’opinió”, afegeix. D’igual manera es planteja amb els xenotrasplantaments. “Si la tècnica avança, és segura i pot salvar més gent, naturalment s’acceptarà”, manifesta el rabí.
Per altra banda, per a l’islam els trasplantaments són “una benedicció en aquesta vida i la pròxima”, expressa el president del Centre Cultural Islàmic Català de Barcelona (CCIC), Salim Benamara. Pel que fa als xenotrasplantaments, Benamara afirma que “la vida humana és un dels cinc fins més importants de l’islam. Si utilitzar un animal dona més vida a l’ésser humà, no hi ha cap problema”. Totes dues religions coincideixen en la prohibició del consum de carn de porc, però fer servir l’animal per a usos medicinals i salvar una vida humana no té cap restricció. “La vida prima absolutament davant de tot”, declara Askenazi.
Està justificat l'ús del porc?
De fet, Marc Güell ens relata que al seu equip d’investigació als Estats Units hi havia representació de diferents cultures i religions. “Una cosa que tots teníem en comú és que el dret a la vida és el valor més alt. En aquest cas, utilitzar un animal per salvar una vida humana a poca gent li semblava un problema ètic”. Ara bé, aquest relat es desdibuixa amb l’abolicionisme de l’explotació animal que defensen la Maria Suñol i el Sergio González a través del seu blog divulgatiu Infovegana.
Per a ells, l’arrel del problema és l’especisme, és a dir, la discriminació per criteri d’espècie. “És una paradoxa considerar els porcs prou semblants a nosaltres per poder utilitzar els seus òrgans, però no per considerar que mereixen ser respectats i tractats com qualsevol altra espècie”, argumenta González. Des d’aquesta línia de pensament, no es considera que sigui legítim fer servir cap animal com una possible peça de recanvi.
Maria Suñol (Infovegana): “Plantegem un canvi de paradigma complet del sistema. Cal temps, talent i diners”
Suñol, llicenciada en biomedicina, aposta per “treballar i finançar alternatives com, per exemple, impressions 3D o l’obtenció d’òrgans a partir de cèl·lules mare del mateix pacient”, per evitar l’utilitarisme animal. “Sabem que és una opinió molt impopular la que plantegem, perquè és un canvi de paradigma complet del sistema”, reconeix. “Cal temps, talent i diners. Simplement això”, sosté.
En un futur
La qüestió dels xenotrasplantaments “crearà un debat molt llarg que durarà anys”, prediu el rabí Askenazi, que és conscient que hi ha moltes preguntes ètiques que transcendeixen la qüestió religiosa. La comunitat científica tampoc té clares les conseqüències d’aquests avenços: encara falta temps per afirmar si els xenotrasplantaments són una solució real. Suñol creu en aportar a llarg termini en la recerca d’alternatives, com les cèl·lules mare. Seran els xenotrasplantaments una teràpia pont o una teràpia definitiva? “No podem predir què passarà”, conclou la Rosa.